ALBERT CATALAN I MIQUEL RAYÓ (*) Des de les hipòtesis i conclusions d´una recerca en Educació és fàcil i dificilment evitable cometre errors. Sobretot, quan enfocam de manera limitada els nostres pensaments. Al nostre parer, l´inspector i doctor en Ciències de l´Educació Juan Jiménez Castillo comet un error metodològic en els seus articles recentment publicats en aquest diari sobre la influència de la immersió lingüística suposadament aplicada en el sistema educatiu balear en l´analfabetisme funcional. Com tot error és ben disculpable; però, cal senyalar-lo per advertir els lectors de les conseqüencies errònies (i de vegades perverses) a què pot menar. Basam les nostres consideracions en l´article del senyor Jiménez Castillo, Les habilitats bàsiques. L´alfabetització funcional de la població de les illes Balears, Anuari de l´Educació de les Illes Balears. 2007. Pàgines 244-263 (Colonya. Fundació Guillem Cifre).
1. Dir, com fa l´autor (pàg. 245), que l´escola és la responsable principal de l´anafabetisme funcional és una exageració. També podríem dir que l´escola és la principal responsable del sosteniment de l´alfabetització en una bona part de la població adulta i seria igualment exagerat. L´escola té, sens dubte, un paper molt important en la possibilitat que un ciutadà assolesqui o no competències formatives perdurables. Ara bé, i això ho sap qualsevol educador, el paper real de l´escola és molt limitat front a -en competència amb o en coincidència amb- altres factors intervinents en el desenvolupament dels individus. D´altra banda, què vol dir l´"escola"? Només la pública? Sembla que sí (pàgina 245). Però, així i tot, de quins mestres parla? De quina organització? De quin entorn? Amb quin projecte educatiu? I sobretot, de quins alumnes parla? Com són? Quines expectatives tenen? Quines expectatives tenen els seus pares i mares? Quins esforços fan (o poden o saben fer) aquests perquè el seu fill o filla assolesqui aquelles competències? El raig de preguntes a respondre és interminable.
2. L´autor conclou, citam textualment: "el perfil de l´analfabet funcional de les Illes Balears s´inclina, en major o menor mesura, vers alumnes: majors (17 anys o més), nascut a la "resta d´Espanya" i a l´estranger, escolaritzats en centres urbans i públics, de sexe masculí, de llengua materna castellana i de pares amb estudis no universitaris" (pàgina 263). Si l´analfabet funcional balear típic respon a aquestes set (repetim: set, 7) condicions, per què l´autor insisteix tant en només una d´elles (l´escolarització en una llengua distinta a la materna)? A més, l´autor hauria d´explicar molt convincentment què vol dir l´expressió "en major o menor mesura". Quina mesura concreta i objectivable? Com s´ha adoptat aquesta mesura? En relació amb què?
3. No podem negar d´entrada -no seria honest- que és possible que el fet de ser escolaritzat en una llengua distinta a la d´ús familiar pot causar disfuncions en l´aprenentatge d´algunes persones. No obstant, tots els catalanoparlants balears de més de, posem, trenta-cinc anys fórem educats en una llengua distinta a la nostra materna, i no n´hem sortit tan malparats. Els nostres fills i filles han estat educats en català i no tenen un grau de cretinisme significativament diferent dels qui han estat educats en castellà. D´altra banda, hi ha famílies que opten per educar els seus fills i filles en escoles extrangeres -això és: en una llengua vehicular distinta a la materna, i tampoc no els va tan malament... Insistim: no podem atribuir a un sol factor la deriva d´un individu cap a l´analfabetisme funcional adult. I menys a la llengua d´escolarització. Si la llengua única fos la solució, cal demanar-se per què en les comunitats autònomes espanyoles amb una sola llengua també hi ha analfabetisme funcional adult, sense diferència significativa en general respecte al de les comunitats bilingües. O per què n´hi ha, igualment lamentable, a tots els països del nostre entorn. La llengua no es el problema. O com a mínim no és el principal problema.
4. I molt menys, quan el mateix autor senyala amb insistència: "els grups amb resultats més negatius són... fills d´oriunds peninsulars de la 1a o 2a generació, o sigui fills d´immigrants procedents de les regions o comunitats espanyoles; que no tenen estudis universitaris; que s´han desplaçat a les Balears a la recerca d´un treball no qualificat que no trobaven al seu lloc d´origen, i que, per tant, són fills de treballadors no qualificats, amb llengua castellana distinta de la llengua vehicular que regeix en el sistema educatiu balear... i que, pels nivells socioculturals que posseeixen i per les zones on viuen (guetos amb possibilitats escasses d´integració cultural), vénen marcats per una motivació molt pobre respecte de l´aprenentatge" (pàg. 263). És a dir, insistim nosaltres, l´analfabetisme funcional depèn de molts factors. Per què l´autor remarca tant, doncs, la importància d´un sol factor d´entre tants, la llengua, el factor de més fàcil atac, de més càrrega emocional, de més abús ideològic?
5. La resposta és òbvia: és més fàcil (i més rendible politicament) discutir sobre el model escolar d´immersió lingüística que sobre el model de desenvolupament socioeconòmic. És més fàcil criticar l´escola i el seu funcionament que el model de disseny urbanístic de l´entorn escolar o les inversions públiques sempre deficitàries en cultura, serveis socials i educació a les Balears. És més fàcil culpar l´escola que el sistema econòmic balear que crea, perquè és injust i insostenible, moltíssimes disfuncions socioeconòmiques i culturals, entre elles la no integració, la desmotivació pels estudis, l´urbanisme caòtic, el consumisme d´abast immediat, l´abandó acadèmic prematur, la feina temporal de baixa qualificació i de baixa remuneració, la pobresa real i les poques expectatives de millora de certs sectors socials, sempre els més desvalguts (obviament, els immigrants mal pagats i amb ingressos precaris i contractes vergoyants...).
6. Creiem, en conseqüència, que la postura més asserenada en relació al model d´immersió lingüística en (suposat) ús a les escoles de Balears, seria avaluar-lo per a la millora, però, sempre en relació amb tots aquests altres factors que, segurament de mode involuntari, el doctor Jiménez Castillo no té en compte. Lamentablement, amb això coincideix amb grups polítics i d´opinió que promouen periòdicament i interessadament aquesta mena de debats amb arguments no només erronis, com en el seu cas, sinó molts de pics intencionadament falaços.
(*) Professors de Secundària
Fuente
