També és mala sort: dia 20 de gener destacàvem un article excel·lent d’un periodista excel·lent, Carlos Garrido, atès que havia fet, ja fa 20 anys, una crònica excel·lent de com apallissen (no s’han aturat) els arbres per Palma. Avui però, ens ha fet els ous en terra: amb els ficus hem topat, amic Garrido. [A la sombra del ficus]
I és que no estem parlant d’un periodista qualsevol, també escriu novel·les, sobreviu com a autònom i per lliure, mentre diu el que pensa davant polítics que el marginaran quan puguin, a part d’esser expert en arqueologia i patrimoni arquitectònic. No li és igual talaiòtic que paleocristià, i deu esser dels pocs que saben quins edificis s’han d’atribuir a Bennazar o a Reinès, però amb els ficus ens ha ficat la pota fins als dellons. No tenia obligació de saber-ho, però es podria haver assessorat o haver consultat els llibres que calia.
Confondre Ficus elastica amb F. macrophylla no és cap notícia, a l’Ajuntament de Palma els és ben igual, s'hi rebolquen i publiquen la confusió, almenys des que han après a dir “macrofilla”, fa uns deu anys, escriure-ho és una altra història. El problema d’avui és que el senyor Garrido ens ha confós el ficus amb la bellaombra (el de la plaça de la Reina), que probablement hagi estat un lapsus, però a part d’això, el presumpte jardí botànic de la Misericòrdia podria haver haver estat quelcom més que una fantasmada, però no és gaire clar, i el ficus no hi té res a veure. Tot plegat, si als lectors corrents dels diaris els és igual, és el seu problema; els seguidor d’Amics Arbres, vull creure que volen filar més prim.
És clar que també és possible que, grufant per les biblioteques, el periodista s’hagi fiat d’aquest llibre [José Mª López Rodríguez: "Els arbres de Palma" Ed. Cort]
També és mala sort: No sabem que sap J. M. López Rodríguez d’arbres, ja que aquest és una mena de fotocòpia del Deodendron, amb poques notes personals poc afortunades. El que sí sabem és que l’autor ha renegat del català i de les subvencions, tot i que ja li va anar ben bé donar-se a conèixer amb un llibre de llepada de subvencions, fotocopiat del Deodendron, que uns altres li varen traduir al català i, per acabar-ho de compondre, ens va acabar d’embullar amb els ficus.
Fuente
